La depuradora fou una obra planificada ja en els temps de la República i, fins i tot, l'Ajuntament de Gavà va aprovar el projecte pocs dies abans de l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936.

Un edicte del 14 de juliol de 1936 publicat al Diari Oficial de la Generalitat el 18 de juliol de 1936 informava que l'Ajuntament de Gavà havia acordat formalitzar amb el Banco de Crédito Local un préstec per construir la xarxa de clavegueres del poble i una estació depuradora. L'emprèstit era per 325.000 pessetes de l'època a pagar en 20 anys amb un interès del 6,3% anual. La garantia del préstec era la taxa que es cobrava sobre la matrícula dels "carros".

Però, la Guerra Civil va interrompre tots aquests plans i de la depuradora no se'n va tornar a parlar fins els anys quaranta i, fins i tot, se'n va arribar a construir una de molt petita al costat de l'avinguda de Bertran i Güell als anys cinquanta però no acabà de funcionar perquè l'obra era molt petita per la grandària que ja havia assolit Gavà.

Així doncs, les aigües residuals de Gavà seguien abocant-se sense cap control cap a la llacuna de la Murtra i cada vegada que hi havia un aiguat, es produïa un desguàs cap el mar i, per tant, la contaminació de la platja de Gavà Mar.

El problema es va tornar a afrontar durant els anys setanta i el 1973 es va acordar amb l'Ajuntament de Viladecans fer una depuradora conjunta al costat de La Murtra, prou gran per absorvir les aigües residuals d'aquells moments i les futures.

El compromís per construir-la s'aprovà el gener de 1974. Però, no fou fins cinc anys després quan la Corporació Metropolitana de Barcelona va aprovar el projecte i va acordar finançar-lo.

Però, fins el 1985 no es va aprovar el projecte de col·lector - interceptor de la costa de Gavà, junt amb la xarxa subsidiària de sanejament que va entrar en servei l'any 1986. Malauradament, la instal·lació del col·lector va suposar una important destrossa en la pineda situada al costat de La Murtra.

A partir de la seva entrada en servei, els habitatges de Gavà Mar van poder connectar les clavegueres a la xarxa i dirigir les aigües residuals cap a la depuradora. És important recordar que fins aquell moment, tots els establiments turístics i vivendes de Gavà Mar conduïen les seves aigües residuals fins als seus corresponents "pous negres".

Actualment, aquesta EDAR és gestionada per l’Entitat del Medi Ambient (EMA), a través de l’empresa de titularitat pública EMSSA.

En ella es fa el tractament de les aigües residuals de les poblacions de Gavà, Viladecans, Castelldefels, Botigues de Sitges, Sant Climent i del sector sud-est de Sant Boi. La seva ubicació és just a la frontera entre els termes municipals de Gavà i Viladecans però en la banda de Viladecans. La seva superfície està al voltant de les 8 hectàrees. Té un cabal de disseny de 72.000 m3/dia, amb una càrrega contaminant de 300.000 habitants equivalents. L’EDAR de Gavà-Viladecans fa un tractament biològic convencional, amb digestió anaeròbia dels fangs i cogeneració elèctrica a partir del biogàs obtingut. El fang deshidratat es fa servir per a l’agricultura en forma d’adob. Disposa d’un cabal de retorn d’aigua depurada a les correderes del delta del Llobregat proper als 5 hm3/any, que permet mantenir-les i evitar la intrusió d’aigua salina.

Disposa d'un emissari submarí que aboca les aigües a 1,5 km de línia de costa com es pot comprovar en el següent plànol:

- Plànols dels fons marins del litoral del Baix Llobregat (Juny 2005)

El 4 d'octubre de 2007, el Consell Metropolità de l’EMSHTR va aprovar el "Projecte bàsic d’ampliació dels tractaments de la Depuradora de Gavà-Viladecans", que inclou el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental incorporant les prescripcions establertes per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 22.558.800 € i que serà finançat en gran mesura per fons europeus.

Fins al 21 de novembre de 2007, el projecte va estar en fase d'informació pública i a audiència dels Ajuntaments afectats.

El sistema de tractament de les aigües residuals d'aquell moment (amb un tractament primari o físicoquímic i un secundari o biològic) no eliminava de l'efluent final tots els nutrients, els quals generaven disfuncions en el medi natural receptor d'aquesta aigua i l'impossibilitaven o en dificultaven la seva reutilització.

L'ampliació hauria de dotar a la depuradora d'un tractament terciari el qual implicaria una modificació del tractament biològic que afegiria processos de nitrificació, desnitrificació i filtració, eliminació de fòsfor i desinfecció per ultraviolats i cloració.

L'aplicació d'un terciari al tractament de les nostres aigües residuals hauria d'implicar una millora sensible en la qualitat i la salubritat de l'aigües de sortida, la qual cosa hauria de revertir en una millora en la qualitat del medi natural receptor d'aquestes aigües i un increment en les possibilitats de reutilització d'aquesta aigua per a usos agrícoles, industrials o municipals ja que hauria de fer que aquestes aigües fossin aptes per regar.

Es preveia que estigués enllestit la primavera de l'any 2010.

El 8 d'Abril de 2008, el Departament de Medi Ambient i Habitatge aprovava la Declaració d'Impacte Ambiental (D.I.A.) d'aquesta ampliació:

- Declaració d'Impacte Ambiental (Abril 2008)

Entre finals de l'any 2008 i principis del 2009, es van realitzar treballs de manteniment i adequació de l'emissari submarí de l'EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals) de Gavà –Viladecans.

Els treballs que es van realitzat en el col·lector que transporta les aigües depurades de l'interior del medi marí, a 1,5 km de la línia de costa consistien en:

• Neteja i desobstrucció de determinats difusors així com un petit tram de emissari (entorn 20 metres)
• Reparació de les juntes danyades
• Recol·lecció de llasts-difusors desplaçats i reparació dels danyats.
• Inspecció final mitjançant R.O.V de l'emissari.

Totes aquestes actuacions es van realitzar mitjançant una embarcació equipada amb tot l'aparellatge i instrumentació necessària (veure fotografia).

L'import total de l'actuació va ser de 263.830 euros: 233.016 euros corresponents a les obres i la resta als treballs de control de qualitat. Els adjudicataris van ser, respectivament, ACSA, Obras e infraestructuras SA, i Litoral Consult.

Les obres tenien una durada de 8 setmanes però per culpa dels molts dies de mala mar que van impossibilitar treballar-hi, es van allargar bastant més.

En el següent plànol es pot veure exactament la ubicació d'aquest emissari submarí:

- Plànols dels fons marins del Baix Llobregat (Juny 2005)

El gener de 2009 es van iniciar les obres de remodelació per adequar la planta de tractament d'aigües residuals als criteris ambientals del moment per tal que l'aigua resultant es pogués tornar a utilitzar (tractament terciari).

Per a solucionar el problema de manca d'espai a la zona, es va optar per sistemes de depuració compactes. Així, es construirien dues línies de tractament, una amb bioreactors de membrana (MBR) i una altra amb el denominat sistema IFAS, que permetia augmentar la concentració de biosòlids al reactor i, per tant, el rendiment de la depuració. Cadascuna de les línies podria tractar un cabdal de 32.000 m3/dia.

L'aigua tractada als MBR estaria sotmesa a una ultrafiltració (el pas de les membranes és de 0,04 micres). La qualitat de l'aigua resultant seria excel·lent per a una posterior reutilització. La demanda màxima d'aigua regenerada, per a usos agrícoles, urbans i altres, es va estimar en un màxim de 30.000 m3/dia, pel que amb aquesta línia de tractament s'hauria de poder cobrir còmodament.

Per la seva banda, la línia de tractament amb el sistema IFAS hauria d'eliminar el fòsfor i el nitrogen i, per tant, l'aigua resultant compliria amb totes les exigències de vertits a zones sensibles.

El cost global de les obres era de 23 milions d'euros, i el termini d'execució previst era de 20 mesos.

Les obres es van adjudicar al grup d'empreses FERROVIAL, -AGROMAN- CADAGUA.

Paral·lelament a l'inici d'aquestes obres, es va començar a redactar un Pla d'usos de l'aigua regenerada que hauria de permetre definir els nous tractaments de regeneració, per tal de reutilitzar l'aigua amb la qualitat adequada.

La publicació L'ERAMPRUNYÀ va publicar la següent notícia:

El 14 de març es va inaugurar la nova canalització que, impulsada conjuntament pel Parc Agrari del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Gavà, aportarà aigua depurada a la xarxa de corredores ubicada al marge esquerre dels camps gavanencs. Amb aquest rec, el 100% del sòl agrícola de Gavà es podrà abastir amb aigua depurada procedent de l'efluent de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de la Murtra (EDAR) i optimitzarà el sistema de gestió de la xarxa de corredores del Delta del Llobregat a Gavà. La nova obra ha consistit en la instal·lació d'una canonada de 3.200 metres de longitud que passa a formar part del sistema d'impulsió d'aigua procedent de l'EDAR. En una tercera part, uns 1.100 metres, el traçat de la conducció és en superfície perquè aprofita la part superior dels murs de les rieres de les Parets i dels Canyars per salvar els obstacles més importants, com són els encreuaments amb les diverses carreteres perpendiculars al Camí Ral de València i la pròpia Riera dels Canyars. La resta de la conducció, uns 2.100 metres, està soterrada.

El cabal que transporta des del punt d'abocament actual, a la plaça de la Terra, fins a la part inicial de les corredores Principal i de Baix, és de 250 metres cúbics/hora, la meitat que es bombeja. Fins ara, les aigües depurades es distribuïen a la part dreta dels camps i, per la gravetat, desembocaven a la llacuna de la Murtra sense poder ser aprofitada per regar els camps del marge esquerre de l'avinguda del mar.

Cal tenir en compte que la zona de corredores de l'espai agrícola de Gavà té una superfície de 4,5 quilòmetres quadrats i fins ara, només un terç s'havia pogut regar amb aigua depurada.

Ara, tota la zona agrícola rebrà aportacions d'aigua depurada, unes aportacions imprescindibles per disposar d'aigua a les corredores i, alhora, millorar el nivell del freàtic, sobretot en èpoques de poques pluges.

Salvador Bernadó, president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà va explicar al periòdic EL BRUGUERS que "Aquesta obra ha estat un gran encert perquè portarà aigua a la part alta, al camí de la Pava i la farà correr fins arribar a l'estany de la Murtra, tal com havíem demanat els pagesos. Aquest és l'aspecte més important de la canalització però en té més. Tindrem aigües en moviment i això vol dir aigua de major qualitat perquè no es podrirà i redundarà en una zona agrícola més sanejada. A més l'aigua en moviment evitarà que els mosquits dipositin les larves i per tant no tindrem tantes plagues"

L'actuació ha tingut un cost de 260.000 euros, el 25% (65.000 euros) assumit per l'Ajuntament de Gavà i el 75% (195.000 euros) assumit pel Parc Agrari del Baix Llobregat.

La notícia publicada en l'edició impressa del 18 de març de 2009 del periòdic municipal EL BRUGUERS és la següent:

- Notícia (18 Març 2009)