ÍNDEX CRONOLÒGIC:
1. La directiva comunitària 2002/49/CE
3. Què és el "MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL" ?
4. El mapa estratègic de soroll de l'aeroport de Barcelona-El Prat
5. Programes de control de soroll duts a terme en el passat i en l'actualitat
1 - LA DIRECTIVA COMUNITÀRIA 2002/49/CE
La directiva comunitària 2002/49/CE de 25 de juny de 2002 sobre l'avaluació i gestió del soroll ambiental es marca com objectius:
- Establir un marc bàsic destinat a evitar, prevenir o reduir els efectes nocius de l'exposició al soroll ambiental
- Assentar les bases que permetin elaborar mesures per reduir els sorolls emesos per les principals fonts, en particular vehicles i infraestructures de ferrocarril i carretera, aeroports, equipament industrial i d'ús a l'aire lliure i màquines mòbils.
I per això proposa les següents actuacions:
- La determinació de l'exposició al soroll ambiental, mitjançant l'elaboració de mapes de soroll segons mètodes d'avaluació comuns als estats de la Unió Europea, posant a disposició de la població la informació sobre el soroll ambiental i els seus efectes
- L'adopció de plans d'acció, prenent com a base els resultats dels mapes de sorolls, amb vistes a prevenir i reduir el soroll ambiental, i en particular quan els nivells d'exposició puguin tenir efectes nocius sobre la salut humana.
2 - LA LLEI DEL SOROLL 37/2003
La Llei del Soroll 37/2003, de 17 de novembre de 2003 és la que transposa la directiva comunitària 2002/49/CE a l'ordenament jurídic espanyol,
El Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre de 2005 és el que desenvolupa la Llei 37/2003 del soroll.
- Reial Decret 1513/2005 de 16 de desembre
El Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre de 2007 és el que completa el desenvolupament de la Llei 37/2003 del soroll en tot allò referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques:
- Reial Decret 1367/2007 de 19 d'octubre
D'acord amb aquesta Llei, s'elaboraran i aprovaran per les Administracions competents, mapes estratègics de soroll per cadascun dels grans eixos viaris, dels grans eixos ferroviaris, dels grans aeroports i de les aglomeracions, d'acord a les definicions i especificacions establertes en el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre.
3 - QUÈ ÉS EL "MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL" ?
La directiva europea 2002/49/CE estableix la següent definició de "mapa estratègic de soroll": Mapa dissenyat per poder avaluar globalment l'exposició al soroll en una zona determinada, degut a l'existència de diferents fonts de soroll, o per poder realitzar prediccions globals per a dita zona
Per tant, un mapa estratègic de soroll és una eina dissenyada per avaluar l'exposició al soroll.
Per gran aeroport es considera qualsevol aeroport civil amb més de 50.000 moviments anuals (essent moviments tant els enlairaments i els aterratges) amb exclusió dels que es realitzin únicament a efectes de formació en aeronaus lleugeres.
Els mapes estratègics de soroll dels grans aeroports els ha de fer el Ministeri de Foment mitjançant AENA que posteriorment els ha d'enviar al Ministeri de Medi Ambient per a la seva recopilació i comunicació d'informació pertinent a la Comissió Europea.
Hi haurà dues fases en l'elaboració dels mapes de soroll:
- Els mapes de soroll generals on s'utilitzarà l'escala 1/25.000, dividint-los en diversos fulls fins completar el total del mapa estratègic, caldrà delimitar les servituds acústiques, en cas que estiguessin establertes
- Els mapes detallats per a diferents zones que tinguin un ús predominant residencial, col·legis, hospitals i àrees que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica sotmeses a un nivell sonor Lden > 55 db(A) o altres que tinguessin justificada la seva sensibilitat acústica. L'escala de treball en aquest cas serà 1/10.000 amb informació de corbes de nivell cada 10 metres.
Per a cadascuna d'aquestes dues fases hi haurà els tres següents tipus de mapes:
- Els mapes de nivells sonors seran uns mapes de línies isòfones elaborats a partir dels nivells de soroll calculats en els punts receptors al llarg de la zona d'estudi
- Els mapes d'exposició al soroll presentaran les dades que relacionen els nivells de soroll a la façana dels edificis de vivendes amb el número de vivendes i persones que hi habiten.
- Els mapes de zona d'afectació (Lden) contindran dades sobre superfícies, vivendes i població afectada pels diferents nivells de Lden (55, 65 i 75).
Per a cada mapa estratègic s'elaboraran els plànols corresponents a diversos índex de soroll diferents:
- Lden: nivell sonor que pondera els períodes (dia, tarda, nit)
- Ln: nivell sonor del període nit
- Ld: nivell sonor del període dia
- Lt: nivell sonor del període tarda
La data límit per fer aquests mapes estratègics amb la situació de l'any civil anterior, i en el seu cas, aprovar per les autoritats competents, és el 30 de juny de 2007 i s'han de refer cada 5 anys.
4 - EL "MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL DE L'AEROPORT DE BARCELONA-EL PRAT
L'aeroport de Barcelona-El Prat va operar els darrers anys els següents moviments:
- Any 2003: 282.021 moviments
- Any 2004: 291.369 moviments
- Any 2005: 307.811 moviments
- Any 2006: 327.650 moviments
- Any 2007: 352.501 moviments
- Any 2008: 321.491 moviments
Font: Estadístiques anuals d'AENA
Per tant, unes xifres molt superiors als 50.000 moviments anuals mínims per ser considerat un gran aeroport. Així doncs, cal realitzar un mapa estratègic de soroll de l'aeroport de Barcelona-El Prat.
Procés d'elaboració del mapa estratègic i dels plans d'acció per a l'aeroport de Barcelona-El Prat:
El Juny de 2007, AENA feia públics els mapes estratègics del soroll de l'aeroport de Barcelona-El Prat, però inexplicablement, els realitzava utilitzant dades de l'operativa de l'aeroport de l'any 2005 que era totalment desfasada (el 2005 ja havia entrat en servei la tercera pista però la configuració de pistes era completament diferent a la del moment de la realització del mapa. Un exemple: hi havia enlairaments per la pista transversal cap el mar en diverses franges horàries que l'any 2007 ja no existien) i a més, utilitzava la versió 6.0c del software informàtic INM, una versió també desfassada.
El juliol de 2007, els Ajuntaments de Gavà i Castelldefels, així com la Federació d'Associacions de Veïns de Castelldefels van presentar al·legacions a aquests mapes estratègics:
- Resum de les al·legacions presentades (Juliol 2007)
- Al·legacions presentades per la FAV Castelldefels (30 Juliol 2007)
El 3 de març de 2008, AENA informava als dos Ajuntaments que havien decidit actualitzar els mapes estratègics de l'aeroport de Barcelona-El Prat utilitzant dades operatives de l'any 2007 on es va utilitzar ja l'operativa del moment excepte en la configuració nocturna que no va entrar en servei fins el 15 de febrer de 2007.
- Nota de premsa de l'Ajuntament de Gavà (3 Març 2008)
- Nota de premsa de l'Ajuntament de Castelldefels (3 Març 2008)
El desembre de 2008, AENA feia pública l'acualització del mapa estratègic del soroll de l'aeroport de Barcelona-El Prat i aquesta demostrava clarament com la zona més afectada era Gavà Mar, concretament el nord de Gavà Mar, zona castigada pel gir que realitzen els avions des de la tercera pista en la configuració diürna preferent, però també durant moltes nits perquè malgrat no ser la configuració preferent, moltes nits acabava utilitzant-se aquesta configuració per motius diversos, com per exemple, les obres dutes a terme a la pista transversal:
Segons aquesta nova versió del mapa estratègic de l'aeroport de Barcelona-El Prat:
- 200 veïns de Gavà Mar suportaven entre 65 i 70dB de mitjana Lden
- 1.100 veïns de Gavà Mar suportaven entre 60 i 65dB de mitjana Lden
- 3.800 veïns de Gavà Mar suportaven entre 55 i 60dB de mitjana Lden
- Per tant, 5.100 veïns de Gavà Mar suportaven més de 55dB de mitjana
En color taronja fosc, la zona de major afectació a Gavà Mar (entre 65 i 70dB de mitjana Lden): la zona compresa pel
Càmping 3 Estrelles i per tots els blocs de Gavà Marítima construïts en els anys 60.
A continuació en color taronja fluix, amb una afectació entre 60 i 65dB de mitjana Lden: Bermar Park,
Llevant Mar, Les Marines, Residencial Gavà Marítim i tota la zona de l'entorn del Tropical i de l'antic Capri.
Finalment, en color groc, amb una afectació entre 55 i 60dB de mitjana Lden: la zona del Torreon i gran part de
Central Mar, incloent-hi tots els blocs de l'avinguda del mar, l'Hotel AC Gavà Mar i el centre de wellness Àccura, ...
La nova versió del mapa va estar a exposició pública durant 60 dies i tant l'Ajuntament de Gavà com l'AVV de Gavà Mar vàrem presentar al·legacions. Les de l'Ajuntament de Gavà eren molt extenses i abraçaven pràcticament tots els apartats del mapa estratègic, les nostres es centraven en la versió del programa informàtic (INM) utilitzat per a la seva elaboració.
Com ens temíem, AENA havia utilitzat per fer aquest mapa una versió desfasada del software INM (la 6.0c) enlloc d'utilitzar la versió 7.0 que curiosament AENA sí que havia utilitzat per obtenir l'empremta sonora (no confondre amb els mapes estratègics) de l'aeroport de Madrid-Barajas que tenia una gran importància perquè servia per decidir quines cases s'insonoritzaven a càrrec d'AENA i quines no.
El que no tenia cap lògica per nosaltres era utilitzar la darrera versió del programa INM per calcular les empremtes sonores i, en canvi, utilitzar una versió desfasada per obtenir els mapes estratègics.
El nostre objectiu (i creiem que hauria d'haver sigut també el d'AENA) era que els mapes reflectissin de la millor manera possible la realitat i, per tant, caldria utilitzar sempre la darrera versió disponible del software. És de sentit comú.
En el següent document es pot veure com AENA va utilitzar la versió 7.0 per calcular les empremtes acústiques de l'aeroport de Madrid-Barajas:
Aquestes van ser les al·legacions presentades:
- Al·legacions presentades (Febrer 2009)
- Al·legacions presentades (Febrer 2009)
5 - PROGRAMES DE CONTROL DE SOROLL DUTS A TERME EN EL PASSAT I EN L'ACTUALITAT
Abans del 31 de desembre de 2008, el Ministeri de Medi Ambient ha d'enviar a la Comissió Europea per a cada gran aeroport:
- Els programes de control de soroll duts a terme en el passat
- Les mesures contra el soroll en vigor
Abans del 18 de gener de 2009, el Ministeri de Medi Ambient ha d'enviar a la Comissió Europea per a cada gran aeroport:
- Les dades relatives als PLANS D'ACCIÓ
- Els criteris adoptats en l'elaboració dels plans d'acció
AENA té previst presentar aquests plans d'acció al Ministeri de Medi Ambient sis mesos abans (18 de juliol de 2008)
Aquests plans d'acció són plans dirigits a solucionar en un territori les qüestions relatives al soroll i als seus efectes
Contindran:
- Descripció general de l'aeroport, autoritat responsable i context jurídic aplicable
- Valors límit vigents en el territori expressats en Lden i Ln corresponents al soroll dels aeroports
- Resum dels resultats de la cartografia del soroll
- Avaluació del número estimat de persones exposades al soroll, problemes i situacions a millorar
- Relació d'al·legacions o observacions rebudes en el període d'informació pública
- Mesures que ja s'apliquen per reduir el soroll
- Actuacions previstes pels propers 5 anys, incloses mesures per protegir les zones tranquiles
- Estratègia a llarg termini
- Disposicions previstes per avaluar l'aplicació i els resultats dels plans d'acció
- Estimació de la reducció del número de persones que pateixen molèsties o alteracions de la son
Els plans d'acció es traduiran, entre altres actuacions, en el seguiment de les cinc directrius que estableix l'"ENFOCAMENT EQUILIBRAT" definit per l'OACI (Organització d'Aviació Civil Internacional) en la gestió del soroll ambiental :
- Reducció dels nivells sonors en la font (evolució dels motors dels avions)
- Mesures enfocades a l'ordenació i gestió del sòl
- Restriccions operatives de les aeronaus
- Procediments operatius de reducció del soroll
- Disseny de trajectòries amb menor impacte acústic sobre les poblacions
- Instal·lació d'un sistema de monitoritzat i seguiment de les sendes de vol
- Procediment sancionador per incompliments
- Implantació de sistemes de navegació aèria de precisió (PRNAV)
- Procediment d'atenuació de sorolls en enlairaments i aterratges (Abatiment de sorolls)
- Mesures correctores. Plans d'aïllament acústic
Són mesures enfocades a l'ordenació i gestió del territori, mesures preventives i, per tant, de gran eficàcia pels nous aeroports i per evitar que empitjori la situació en els aeroports ja existents.
Els organismes amb competència en la gestió del territori hauran de prendre les mesures necessàries per evitar el desenvolupament urbanístic en zones exposades a nivells per sobre dels criteris de qualitat ambiental.
L'eliminació progressiva de les aeronaus del capítol II entre l'1 d'Abril de 1995 i l'1 d'Abril de 2002 ha suposat una gran reducció del soroll als aeroports de la Unió Europea:
