L'aeroport de London-Heathrow és l'exemple que sempre hem utilitzat per defensar les pistes segregades ja que disposa de dues pistes paral·leles (sense tenir una pista curta com l'aeroport del Prat) i una pista creuada. També funciona operant les dues pistes paral·leles de manera segregada i és l'aeroport líder d'Europa en nombre de passatgers.

Darrerament, hem vist a la premsa manifestacions a l'entorn d'aquest aeroport. L'origen del problema és la futura construcció d'una tercera pista paral·lela a certa distància de l'actual Heathrow que pràcticament funcionaria com un aeroport independent i a més, el desig dels gestors de l'aeroport d'operar les dues pistes antigues de manera independent abandonant l'actual sistema de pistes segregades. En resum: un desastre mediambiental.

Sortosament, els quasi 70 milions de passatgers/any de Heathrow són el doble dels passatgers que passen per l'aeroport del Prat. Però el problema d'avui de Heathrow és el nostre problema del demà.