Els geòlegs situen el nivell de la mar, fa milers d'anys, uns 20 metres per sota de l'actual nivell.

Aproximadament, fa uns 2.500 anys, el nivell va pujar fins on és ara, però el delta del Llobregat encara no s'havia format del tot amb el que en l'època dels ibers i romans la línia de costa passava prop de l'actual carretera interior C-245 i per tant, tota la zona actualment coneguda com Gavà Mar no era terra ferma sinó que era un conjunt de maresmes i aiguamolls plens de mosquits portadors de la perillosa febre groga.

Així doncs, en l'època romana, tot Gavà Mar i Castelldefels platja formaven un port natural, apte perquè les naus romanes hi atraquessin i comerciessin amb els habitants d'aquestes terres.

El comerç marítim de productes agrícoles (bàsicament, vi envasat en àmfores) i minerals era una activitat molt important d'aquesta zona en l'època romana. A través d'ell, les elits locals adquirien matèries transformades i objectes de luxe, mentre que exportaven el vi i els productes que la terra produïa.

Alguns d'aquells vaixells s'enfonsaren, deixant la seva càrrega escampada al fons de la mar; els arqueòlegs han localitzat fins a nou d'aquests jaciments, amb un total de com a mínim 7 naus enfonsades amb carregaments d'àmfores, teules, plom i ferro

Al voltant de l'any 1000 de la nostra era, el delta del Llobregat havia començat a créixer, i la sorra que baixava pel riu havia començat a dipositar-se sobre la costa, formant una barrera litoral i petites maresmes on abans hi havia una badia ampla i apta per a les grans naus imperials.

El 1011 hi ha constància que la zona actualment anomenada Gavà Mar era dominada pel Comte de Barcelona i molt probablement l'any 1015 va ser l'escenari de la batalla entre els soldats del Compte de Barcelona (Ramon Berenguer III) i els sarraïns del sud.

Aquest creixement del delta del Llobregat avançant cap a mar havia fet allunyar la costa cada cop més de les muntanyes. Al mateix temps, apareixia una gran albufera interior, plena d'aigua de mar, que quedava entre la costa pròpiament dita i la terra ferma.

Aquesta albufera era utilitzada per atracar-hi algunes naus de mercaders que, o bé s'hi refugiaven de les tempestes, o bé comerciaven amb els pobladors, una resta arqueològica d'aquest comerç és el famós vaixell que es va trobar en fer el canal de rem olímpic de Castelldefels l'any 1990.

A partir del segle XVI aparegué una amenaça des del mar, els pirates d'origen barbaresc, musulmans del nord d'Àfrica que efectuaven atacs a poblacions costaneres dels països cristians.
El 23 i 24 de febrer de 1550 i el 4 de març del mateix any, els pirates van atacar la costa actualment ocupada per Gavà Mar i Castelldefels, els resultats van ser terribles perquè no hi havia cap refugi per a la població i aquesta havia de fugir als boscos i a les muntanyes veïnes.
16 anys més tard es començava la construcció de torres de defensa a la costa com la que es va construir a la desembocadura del riu Llobregat o les 12 que s'hi van arribar a construir a Castelldefels.

En un mapa del 1786 encara hi apareix aquesta petita albufera, que era molt utilitzat per arrecerar-hi els vaixells dins de la qual, la cala Ginesta (on actualment està situat Port Ginesta) i també la llacuna de la Murtra servien com a ports naturals.

En un plànol del delta del Llobregat de 1899 s'hi pot apreciar pefectament d'esquerra a dreta, les rieres de Castelldefels, la riera dels Canyars (Gavà Mar) i l'estany de la Murtra (Gavà Mar), més enllà, ja a Viladecans, la llacuna del Remolar (Viladecans), La Ricarda (El Prat), el riu Llobregat, Monjuïc, el Port de Barcelona sense ampliar, ...

Informació elaborada a partir d'aquests tres llibres de Josep Campmany:

	Gavà Josep Campmany i Guillot (coordinador), Manel Alonso, Montserrat Campmany, Alícia Estrada, Xavier Garcia, Néstor Gómez, Germán Ráfales i Benet Solina. Col·lecció: La Creu de Terme, núm 15 (ISBN: 84-95684-03-9) Editorial Cossetània - 2001
	Castelldefels i la Mar Josep Campmany i Guillot Editat per l'Ajuntament de Castelldefels (Regidoria de Cultura) Desembre 1998 (Dipòsit legal: B. 50.921-1998)
	125 anys de la Rambla i de l'arribada del ferrocarril a Gavà Josep Campmany i Guillot Editat pel Centre d'Estudis de Gavà Desembre 2006

Informació publicada per l'Ajuntament de Gavà al periòdic municipal EL BRUGUERS: