Durant la dècada dels anys 20 del segle passat, a la platja de Gavà Mar hi havia unes casetes de fusta que s'usaven per canviar-se de roba abans i després del bany, en la següent fotografia s'hi pot veure una família gavanenca acompanyada del vigilant de les casetes:

Fotografia: Publicació L'Abans

En el següent plànol del litoral del Baix Llobregat realitzat per la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1923 es pot observar com en la zona on actualment està situat Gavà Mar no hi havia cap construcció. Es pot observar l'estany de la Murtra i totes les llacunes del Delta del Llobregat, entre elles la llacuna de l'Illa que fou dessecada per instal·lar el càmping Cala Gogó, tancat posteriorment per construir la tercera pista:

Durant el període de la Segona República es funda l'any 1929, a Barcelona, el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània), associació formada per un gran número d'arquitectes amb la intenció d'unir forces per crear una arquitectura moderna.

Els arquitectes més importants foren Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé. L'esclat de la guerra civil va acabar amb aquesta associació ja que la majoria van haver d'exiliar-se (Josep Lluís Sert als Estats Units) i altres van morir (Josep Torres i Clavé, a trets de l'aviació italiana).

El GATCPAC va elaborar entre els anys 1931 i 1933, un pla urbanístic per planificar el creixement de la ciutat de Barcelona (Pla Macià) que pren el nom del president de la restaurada Generalitat, en el que hi van participar urbanistes i arquitectes d'arreu del món, com el prestigiós Le Corbusier.

El Pla Macià volia:
- Transformar profundament el Raval
- Remodelar les illes de cases de l'Eixample
- Crear noves artèries urbanes
- Ordenar el creixement de la ciutat amb una zonificació estricta (centre administratiu, àrees industrials, allotjaments, oci y esport...) cada peça del territori tenia una funció específica

Aquest pla tenia un abast territorial molt major que el Pla Cerdà i contemplava l'ocupació parcial del delta del Llobregat amb:

• Creació d'una zona industrial
• Aeroport
• Base de zèppelin
• Expansió portuària segons projecte de Port Franc de l'època (al sud de la muntanya de Montjuïc)
• La creació d'una gran ciutat d'esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà Mar i Castelldefels: "La Ciutat de Repòs i de Vacances", destinada a cobrir les necessitats de temps lliure de la població, especialment de les classes populars (treballadors) de la gran ciutat, reunint les millors condicions (zones de banys, zones de cap de setmana, zona d'hosteleria, zona de spa, clíniques i balnearis) i més atractius naturals, així com excel·lents mitjans de comunicació amb la ciutat
  
  

La "Ciutat" pretenia atraure tant els banyistes de cap de setmana com als que hi volguessin passar el període de vacances. El 22 de desembre de 1933 es va registrar la Cooperativa Popular "La Ciutat de Repòs i de Vacances".

Va ser un projecte cooperatiu excepcional car el seu objectiu era construir una ciutat lleugera de cap de setmana, de convalescència i de vacances, amb 8 km de les platges (ocupades llavors només pels mosquits) del Prat del Llobregat, Gavà Mar, Viladecans i Castelldefels.

Definia la nova ciutat a partir de cinc àrees:

• zona de banys
• zona de week end (amb cases desmontables de lloguer)
• zona de residència (amb hotels, cases mínimes i colònies escolars)
• zona per a cures de repòs en sanatoris
• zona de conreus agraris amb horts de lloguer.

Imatge: Enciclopèdia Catalana

Imatge: Enciclopèdia Catalana

Imatge: Enciclopèdia Catalana

La Cooperativa, presidida per Francesc Maspons i Anglasell, estava formada per socis individuals (amb dret a un 50% de descompte en tots els lloguers i amb prioritat per a disposar d'un hort) i els socis pertanyents a entitats de tipus cooporatiu (amb descomptes del 25%).

Les entitats sòcies de la Cooperativa eren mútues (com l'Aliança o la Federació de Socors Mutus), clubs (com el Club Natació Barcelona o la Unió Catalana de Federacions Esportives), sindicats (com el Cadci o el Sindicat de Metges) o ateneus (com l'Ateneu Enciclopèdic Popular).En total, aquestes entitats aplegaven més de 800.000 socis.

Es calculava que els caps de setmana de l'estiu sortien de Barcelona unes 215.000 persones (en tren, 170.000), la Ciutat hauria sigut una gran opció.

El projecte, tanmateix, va fracassar per la paralització de les expropiacions necessàries i per l'inici
de la Guerra Civil.

Com a record d'aquell projecte, actualment existeixen tres carrers a Gavà Mar, en la banda muntanya de l'autovia de Castelldefels amb els noms de "Ciutat del Repòs" i dels dos principals arquitectes del GATCPAC: "Josep Lluís Sert" i "Josep Torres i Clavé"

Informació elaborada a partir de la informació trobada a:

Enciclopèdia Catalana
Museu d'Història de Catalunya
Web barcelona.indymedia.org
Web de l'Ajuntament de Castelldefels
Diari 20 minutos, secció Notícies de la història de Catalunya
Publicació 'Abans