CAPÍTOL 3 - L'ACORD ENTRE LES ADMINISTRACIONS
3) Finalment es decideix situar la tercera pista paral·lela a la pista principal en el costat mar a una distància de 1.350 metres i amb una llargada de 2.660 metres. Com que aquesta pista és curta (està encaixada entre les llacunes de La Ricarda i El Remolar) es decideix ampliar la pista principal des dels 3.108 metres fins els 3.743 metres i eixamplar-la fins els 60 metres:
A) Quina era la proposta inicial del Ministeri de Foment ?
B) Com van evolucionar els posicionaments ?
C) Com es va arribar a l’acord final ?
A) QUINA ERA LA PROPOSTA INICIAL DEL MINISTERI DE FOMENT ?
 |
El Ministeri de Foment era qui portava la veu cantant, la seva proposta inicial era la que maximitzava l’operativitat de l’aeroport situant la tercera pista a 1.500 metres de la pista principal. |
Com que les institucions catalanes optaven per aproximar més la pista cap a la pista principal per reduir l’impacte sobre les reserves naturals, el Ministeri va proposar situar la tercera pista a 1.350 metres de la pista principal i TRASLLADAR LES RESERVES NATURALS a la Murtra (Gavà Mar) o al riu Tordera provocant el rebuig de les organitzacions ecologistes.
 |
Al Parlament de Catalunya, Jordi Portabella (ERC) pregunta per aquesta qüestió al Govern de la Generalitat:
|
| |
 |
Esquiva la pregunta Joan-Ignasi Puigdollers i Noblom (CiU)
|
 - Resposta del Conseller de Medi Ambient (5 de desembre de 1997) | |
B) COM VAN EVOLUCIONAR ELS POSICIONAMENTS ?
 |
El 17 d'octubre de 1997, l'alcalde de Barcelona (Joan Clos) publicava al diari LA VANGUARDIA un article d'opinió sobre la necessitat de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, afirmava que només si s'explicava als usuaris i als VEÏNS de l'aeroport perquè es volia la tercera pista, seria possible acordar on instal·lar-la: |
- L'aeroport de Barcelona (Joan Clos)
Les conclusions del grup de treball permetien a totes les institucions continuar defensant les seves pròpies propostes. Per tant, calia arribar a un acord polític per desbloquejar aquesta negociació.
El 20 de maig de 1998 es va celebrar una reunió de la comissió de seguiment del Pla Delta i no es va poder arribar a cap acord. 
Cal recordar la complexa situació política d’aquell moment:
 |
|
 |
|
Si no s’arribava a un acord i el Ministeri de Foment decidia tirar endavant la seva proposta afectant directament les reserves ZEPA i proposant el seu trasllat, s’hauria d’esperar una decisió de la Unió Europea, previsiblement contrària a aquest trasllat i que obligaria a començar tot el procés de nou i ... mentrestant ... l’aeroport de Barajas continuaria ampliant-se imparablement.
Era vital donar-se presa perquè una vegada presa la decisió de la ubicació de la pista calia fer encara molts més passos:
- Pla Director de l’Aeroport
- Estudi d'impacte ambiental
- Declaració d’Impacte Ambiental (D.I.A.)
- Redacció de plans especials
- Modificació del Pla General Metropolità (P.G.M.)
- Adequar els plans urbanístics i proposar la modificació dels entorns de les llacunes
|
El 24 de maig de 1998, l'alcalde de Barcelona (Joan Clos) publicava al diari LA VANGUARDIA un article d'opinió reclamant una decisió definitiva ja que el temps era molt just.: |
- Pla Delta, tenim el temps just (Joan Clos)
El 26 de maig de 1998, el Ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado (PP) va aprofitar unes jornades al Col•legi d’Arquitectes de Barcelona per insistir en què la proposta del Ministeri de Foment era la millor de totes.
Aquestes declaracions van provocar la indignació de la resta de negociadors que va recollir el diari EL PAÍS:
- Pere Macias (CiU), Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, les definia com una ‘IRRESPONSABILITAT’
- Lluís Tejedor (ICV), Alcalde del Prat, les definia com ‘FRÍVOLES I INOPORTUNES’ i definia al Ministre com algú que ‘IGNORA ELS TREBALLS I LES ANÀLISIS DE LA COMISSIÓ’
La tensió de les negociacions porta a l'Ajuntament del Prat a catalogar de bé d'interès cultural els edificis coneguts com LA GRANJA per dificultar l'ampliació de la pista principal i tenir més força en el procés negociador .
El 9 de juny de 1998, Pere Macias (CiU), Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, declara al programa Bon Dia Catalunya (TV3) que ‘hi ha molt bona voluntat per part de tots, tant per part de l’aeroport com per part de Foment’ i es deixa caure que hi ha un pacte de silenci entre les diferents administracions tal i com s'entreveu d'unes altres declaracions de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos (PSC).
C) COM ES VA ARRIBAR A l'ACORD FINAL ?
El 2 de juliol de 1998, es fa públic un acord entre les 3 institucions catalanes més importants del Pla Delta:
- Generalitat de Catalunya (CiU)
- Ajuntament de Barcelona (PSC+ICV+ERC)
- Ajuntament del Prat (ICV)
Acorden que amb les conclusions extretes pel grup de treball, la millor solució és:
- Construir la tercera pista a 1.350 metres de la pista principal amb una longitud inferior a 2.700 metres, sense envair les zones ZEPA
- Allargar la pista principal fins els 3.500 metres.
- Mantenir la pista transversal només com a pista de reserva
Podeu llegir l'acord sencer:
- Acord bàsic per l'ampliació de l'aeroport de Barcelona (2 Juliol 1998)
Aquesta proposta és perfectament assumible pel Govern espanyol (PP) perquè garanteix l’operativitat desitjada per a l’aeroport.
El 23 de novembre de 1998 es celebra una reunió de la Comissió de Seguiment del Pla Delta on es va dóna el vist-i-plau al nou Pla Director de l'aeroport del Prat sorgit d'aquest acord.
Visió des de Gavà Mar: ACORD PÈSSIM perquè
1. S’acorda construir una nova pista directament enfocada cap el nord de Gavà Mar (zona mai sobrevolada per avions)
2.Si l’allargament de la pista principal s’acaba fent cap a Gavà Mar, els avions ens sobrevolarien encara a menor alçada
3.S’elimina l’ús de la pista transversal (construïda a finals dels anys 60) que és la pista que tanta qualitat de vida ha donat a Gavà Mar
4.No hi ha cap menció en tot l’acord sobre l’afectació d’aquesta genial ubicació sobre Gavà Mar, simplement, per les institucions signants de l’acord: NO EXISTIM. En canvi, es parla del sistema llacunar, dels aqüífers, de les pinedes, de la biodiversitat, ... Però ni una paraula sobre els éssers humans que habitem Gavà Mar
5. Es preveu la saturació d’aquest aeroport en el futur, què passarà llavors?