C) QUINA VA SER L'AFECTACIÓ SOBRE LES PINEDES I LES ZONES ZEPA ?

L'Estudi d'Impacte Ambiental va analitzar la manera de minimitzar aquesta afectació, IBERINSA en va fer una extensa exposició en el primer Congrés d'Enginyeria Civil, Territori i Medi Ambient:

- Mesures d'integració ambiental a la 3a pista (1,5 Mb)

A continuació detallem dues de les afectacions més importants: les tales de pins i la invasió de les llacunes pels sistemes d'abalisament.

Per motius de seguretat aeronàutica, a prop de les pistes d'aterratge i enlairament no hi poden existir elements de certa alçada, ni arbres, ni edificacions ni antenes, ...

En el cas de la tercera pista, la proximitat de la pineda litoral del Prat obligava a intervenir per evitar que els pins poguessin envair en que tècnicament es coneix com "cons d'aproximació" dels avions.

El risc no era que els avions poguessin xocar contra el pins, ja que sempre passaran a bastanta distància de les seves copes, sinó que els arbres poguessin interferir en els senyals de ràdio que ajuden als avions a aproximar-se i aterrar quan les condicions de visibilitat són adverses (boira, tempesta, foscor, ...)

En aquestes condicions, l'ILS (Instrumental Landing System) (sistema de ràdio-ajuda electrònica a la navegació aèria) és l'encarregat de guiar als avions quan els pilots no tenen suficient visibilitat. Des de les capçaleres de les pistes s'emeten uns senyals de ràdio que arriben a uns receptors situats als avions. És un sistema d'aterratge instrumental i proporciona a cada aeronau la guia necessària per a l'aterratge(rumb de pista, angle de descens i distància al punt de contacte). Amb aquest sistema es garanteix una major seguretat i eficàcia de les operacions d'aproximació i aterratge.

Aquests senyals no poden trobar obstacles en el seu camí, ja que del contrari no arribarien al seu destí, per això és necessari aclarir la zona per la que es transmeten aquestes senyals, una zona en forma de con o piràmide invertida: des del sòl es va elevant en un pla inclinat per sobre del qual no ha d'haver-hi cap element extrany que pugui interferir la comunicació.

Part de la pineda litoral del Prat es trobava per sobre d'aquest pla, pel que va ser necessari talar els pins que rebassaven aquest límit.

AENA va fixar les zones de la pineda que s'havien de talar i es va fer de manera progressiva, és a dir, van ser més intenses com més propers es trobessin els pins a la pista. Així en les zones més properes a les capçaleres de la pista, cap obstacle podia superar els 5 metres d'alçada, tenint en compte que els pins adults mesuren entre 8 i 12 metres, en aquestes zones (11 hectàrees a cada capçalera) va ser necessari TALAR-LOS TOTS.

En la zona de la capçalera 25L (Ricarda), al Prat, la zona estava ocupada per pins pero a la capçalera 07R
(Remolar), a Viladecans, pràcticament no hi havia arbres; però, sí que hi havia edificis de l'antic càmping 'El Toro Bravo' que van ser enderrocats.

En ambdues zones, els pins i els edificis van ser substituïts per arbustos mediterranis que mai superaran els 5 metres d'alçada. En total es van plantar unes 2.000 noves plantes per hectàrea.

Aquesta actuació tindrà efectes sobre l'ecosistema de la zona, no tant sobre la fauna com sobre les espècies vegetals del sotabosc d'ombra, com les orquídees, fongs i líquens que probablement es reduiran i seran substituïdes per altres orquídees, fongs i líquens habituades a una major insolació.

Malgrat aquesta tala, ambdues zones continuaran sent considerades ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus) i seguiran regint-se per la normativa ambiental europea.

Després d'aquestes zones de major afectació, AENA ha delimitat altres àrees, també afectades pels cons d'aproximació, pero en les que els obstacles tenen un límit màxim que va creixent progressivament dels 5 als 10 metres. En aquests territoris també serà necessari talar pins, però només els que superin aquest límit.

L'efecte segons AENA era com el d'un aclarat de la pineda; els pins talats van ser substituïts per altres joves, d'aproximadament un metre i mig d'alçada, fins obtenir un densitat d'uns 600 pins per hectàrea. Les tales van començar el desembre del 2003 i es van acabar el febrer del 2004.

En total, a la zona de la Ricarda, es va actuar sobre unes 22 hectàrees i periòdicament es realitzaran tractaments fitosanitaris i de millora de les pinedes. En la següent imatge es pot observar aquesta zona de la
Ricarda on l'àrea marcada amb un 6 és la zona on els arbres no poden superar els 5 metres i l'àrea marcada amb un 7 és la zona on els arbres no poden superar els 10-15 metres:

Cada 5 anys serà necessari repassar la zona per talar els arbres que hagin crescut per sobre del límit.

Les organitzacions ecologistes amb DEPANA al capdavant, van denunciar que aquestes tales dels CONS i les que es van fer prèviament per construir la tercera pista, van suposar en total l'eliminació d'uns 20.000 pins, la majoria d'uns 75 anys d'edat que suposaven el 70% de la millor pineda del litoral català i catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari, una pineda sobre dunes litorals.

Manuel Pascual, director de l'Àrea del Camp de Vol del Pla Barcelona d'AENA argumentava en una entrevista a la revista de l'Ajuntament del Prat el desembre de 2003 que els pins eren impossibles de replantar per les característiques de les seves arrels, però que uns 600 exemplars d'altres espècies (oliveres, palmeres, plataners, ...) van ser reubicats en el viver del Prat per transplantar-los en el futur a altres zones de l'ampliació de l'aeroport.

Però, a més, donat que els sistemes de llums que permeten el guiat dels avions en el seu aterratge i enlairament de la tercera pista penetren en els espais protegits de les dues ZEPA i fins i tot dins de la pròpia llacuna del
Remolar (situada al sud de l'aeroport), es va projectar una passarel·la de fusta (en aquelles zones amb possibilitat d'inundació) d'accés a les llums per poder dur a terme les tasques de manteniment del sistema d'abalisament, i amb l'objectiu d'evitar que per accedir a aquest sistema d'abalisament s'haguessin de fer anivellaments o terraplens en zones protegides.

El material utilitzat per a la construcció va ser la fusta per tal de millorar la seva integració paisatgística, es va anclar al sòl per mitjà de pilots de fusta. La fusta escollida va ser la de pinus nigra tractada contra l'atac de fong i insectes.

La passarel·la amb forma de pinta, discorre pel costat mar i en aquells punts on es troba el sistema de llums, parteixen passarel·les transversals d'accés a aquestes.

En la següent fotografia s'hi poden observar aquestes passarel·les:

D) IMATGES DE LA TERCERA PISTA EN CONSTRUCCIÓ

E) IMATGES DE LA TERCERA PISTA TOTALMENT ACABADA

La capçalera 07R de la tercera pista del Prat que tants mals de cap donarà a Gavà Mar en els aterratges en configuració EST per aquesta pista: