Aeroport de Niça

L'aeroport de Niça (Côte d'Azur) està situat al sud-est de França, molt a prop de la frontera amb Itàlia:

L'aeroport de Niça disposa actulament de dues pistes paral·leles separades únicament per 309,5 metres i que utilitzen uns 10 milions de passatgers anualment mitjançant uns 170.000 moviments d'aeronaus (any 2005).

Les dues pistes actuals de l'aeroport són les següents:

• Pista nord (més propera a les terminals): pista 04L/22R
  • Longitud de 2.570 metres
  • Amplada de 45 metres
  • Utilitzada per aterratges

• Pista sud (més propera al mar): pista 04R/22L
  • Longitud de 2.960 metres
  • Amplada de 45 metres
  • Utilitzada per enlairaments (encara que estigui més allunyada de les terminals, per accedir des de la terminal es fa un creuament de pista).

Aquesta petita distància de separació entre les pistes impossibilita l'operativa independent de les pistes. Val a dir que la direcció de les pistes va ser determinada per la topografia local i no per la direcció del vent.

Degut a la profunditat del mar, no hi ha llums d'aproximació a les capçaleres de les pistes

Aterratges sense sobrevolar poblacions per la pista 04L/22R
Capçalera 04L	Capçalera 22R
Només en cas d'utilitzar l'ILS de la capçalera 04L hi ha sobrevols a alçada important

Enlairaments sense sobrevolar poblacions per la pista 04R/22L
Capçalera 04R	Capçalera 22L
Rutes d'enlairament per les capçaleres 04R i 22L

Més imatges aèries de la plataforma guanyada al mar

L'any 1961 es van guanyar 5 hectàrees al mar (per l'est) de manera que l'única pista llavors existent pugués ser allargada dels 2.200 fins als 2.685 metres i pugués ser utilizada pels avions B707s i DC8s.

L'any 1974 la pista mesurava ja 3.000 metres i podia ser utilitzada pels jumbos, B747 i DC10.

Però, era necessari tornar a ampliar l'aeroport i l'única manera era fer-ho guanyant terrenys al mar, des de 1969 s'havien get estudis per fer aquesta ampliació ( fou un dels més ambiciosos projectes europeus de l'època). La decisió final va ser la de guanyar 200 hectàrees al mar.

A finals de desembre de l'any 1974 el Govern francès va donar el seu vist-i-plau al projecte i les obres van començar un any després durant fins a l'any 1978.

Per guanyar aquesta superfície al mar era necessària una gran quantitat de terra i es va obtenir extreient-la d'una petita muntanya (Collet de Crémant) situada a uns 10 quilòmetres al nord de l'aeroport de Niça d'on es van extreure 20 milions de metres cúbics de terra que van ser dipositats al mar al ritme de 60.000 tones per dia.

A més, van ser necessaris 1.500 metres de protecció rocosa al voltant de la superfície guanyada al mar.

Aquest guany de terrenys al mar va permetre la construcció d'una segona pista de 3.200 metres de longitud al sud de la primera i a 480 metres de distància.

L'any 1997 van començar nous treballs per desplaçar la pista situada més al nord (la més antiga de les dues) una mica més cap el sud (apropant-la a la pista nova). Aquests treballs es van fer perseguint dos objectiu:

• Crear més espai pel pàrking d'aeroaus
• Reduir el soroll provocat a l'entorn.

La nova pista va ser inaugurada el 7 d'abril de 1999.

Com anècdotes històriques d'aquest aeroport, val la pena remarcar:

• El 5 de Novembre de 1994, després d'unes pluges torrencials, l'aeroport va quedar inundat. No va ser fins el matí del 8 de Novembre que el trànsit aeri va poder ser reiniciat.
• L'octubre de 2000, l'aeroport va estar paralitzat durant més de cinc hores per la presència massiva de cargols, les segregacions dels quals van causar problemes de lliscament en una de les seves pistes.

Altres aeroports amb terrenys guanyats al mar: